I el culpable de tot això, possiblement sigui el meu amic Chris Pinchen (crec que ja et puc dir així, oi?). Ell va ser qui em va parlar de l'Scratch per primera vegada a principis del mes d'Octubre de 2008 i la veritat es que em vaig quedar al·lucinat amb la potencia d'aquest senzill llenguatge de programació.
La gent del MIT ha fet fàcil allò que fins i tot per molts programadors amb una llarga trajectòria, de vegades es fa difícil d'entendre, i tot d'una forma simple, amena, gràfica i engrescadora. Mai tens prou i sempre intentes anar mes enllà en les possibilitats de programació d'aquest petit gatet.
Peró tot això no tindria gaire sentit si realment no ho traspasses als veritables usuaris d'aquesta eina, els nens. La meva filla, no podia ser d'un altre forma, ha estat la escollida per testar quin grau d'aprenentatge es pot adquirir amb l'Scratch i la meva idea es traspassar aquesta experiència a tots els nens de Pallejà que s'interessin en l'Scratch, d'aquí la publicació d'aquest bloc on intentaré mostrar petits trucs per fer servir l'Scratch i convertir-lo en un lloc de compartició de projectes i idees.
I dic que tot comença avui perquè després de reunir-me la setmana passada amb el Joan Güell i el Jose García del Citilab, a qui agraeixo la seva amable atenció i el seu interès i entusiasme per la meva idea, avui he presentat aquest projecte per Pallejà al Regidor d'Educació Jaume Boronat, que ha pres força interes per engegar-lo tan aviat sigui possible, ja sigui dins el marc de les extraescolars dels diferents centres a traves de les AMPAS o a traves de la formació en l'espai de La Molinada.
Ara toca presentar l'Scratch al poble i crear el desig per aprendre'l, això potser serà la part més costosa ja que haure d'arribar al màxim de gent possible. El Parc de Nadal seria una bona forma d'arribar als nens per tal de que el comencin a conèixer.
Tot plegat sembla que arrancar serà costos i llarg, espero no defallir.